divendres, 19 de maig del 2017

NOVA NORMATIVA ANDORRANA PER A L'ETIQUETATGE D'AL·LERGÒGENS

Labelfood i Menjarsegur s'uneixen per aportar solucions d'etiquetatge i seguretat alimentària a Andorra.

Labelfood i Menjarsegur d'Andorra s'uneixen per crear una solució completa a les necessitats creixents del sector HORECA al principat, etiquetatge per al control de cuina, seguretat alimentària i traçabilitat.

La nova normativa d'etiquetatge ja és aquí!
Compleixen les seves etiquetes la nova normativa Andorrana?

El nou "Reglament relatiu a la informació alimentària facilitada al consumidor" aprovat pel govern d'Andorra el 25 de gener del 2017. Té com a finalitat protegir la salut dels consumidors i garantir el seu dret a la informació per així poder prendre decisions conseqüents i responsables.

En el cas dels aliments no envasats (restauració, càtering, comerç al detall, etc.) per primera vegada és obligatori indicar la presència d'ingredients que causen al·lèrgies i intoleràncies. Es destacaran mitjançant una composició tipogràfica que la diferenciï (tipus de lletra, estil o color de fons) i amb una grandària mínima de lletra, de la mateixa forma que en els aliments envasats, en etiquetes unides a l'aliment o en cartells al costat del mateix, de forma fàcilment visible, clarament llegible i accessible.
Labelfood i l'empresa Menjarsegur d'Andorra s'uneixen per crear una solució completa a les necessitats creixents del sector HORECA al principat, quant a control en cuina, seguretat alimentària i traçabilitat.

Labelfood aportarà les seves solucions d'etiquetatge amb impressores autònomes, etiquetes especials per a cuina, programari per a l'etiquetatge, impressores d'etiquetes industrials i aplicadors d'etiquetes per a col·lectivitats i indústria alimentària. Menjarsegur aportarà la seva àmplia experiència i coneixement en sistemes de gestió, consultoria i seguretat alimentària.




No dubti a contactar amb nosaltres per sol·licitar els nostres serveis i productes o per aclarir-li dubtes i consultes.
Moltes gràcies per la seva atenció.

Salutacions cordials,

Maria Gabriela Torres
MenjarSegur
M.(+376) 36 78 51
menjarsegur@andorra.ad
Crta. General de Canillo, Casa Nova Som I, 1r 1a.
AD100, Principat d'Andorra.


divendres, 5 de febrer del 2016

Esponjas, estropajos y trapos de cocina, lugar de encuentro de microorganismos patógenos.

La esponja y estropajos, elementos de limpieza de recipientes grandes y otros utensilios de la cocina, como la turmix que debido a su diseño no pueden pasar por el lavavajillas, pueden pasar de ser nuestros amigos en la higiene a convertirse en uno de los principales enemigos si no se usan de forma correcta. La humedad, los poros y las pequeñas grietas que se forman en las esponjas y la forma de los estropajos hacen que sean lugares muy agradables
 El resultado fue que los tratamientos con lejía y zumo de limón consiguieron una eliminación del 37% al 87% de las bacterias.

En cambio, calentar la esponja en el microondas redujo en un 99,9% las bacterias, resultado similar al del lavavajillas. En cuanto a los mohos, estos sobrevivieron en las esponjas tratadas con agua con lejía o zumo de limón de un 6,7% a un 63%. La conclusión: calentar las esponjas en el microondas o introducirlas en el lavavajillas con un ciclo de secado son los métodos más eficaces para eliminar bacterias y mohos. 
  •  Limpiarla con frecuencia.
  •  Utilizar un sistema de rotación con dos esponjas. Tener una limpia, seca y una lista para usar, mientras se lava la otra. 
  •   Retirar los restos de comida que puedan haber quedado adheridos. 
  •  Mantener la esponja seca, cuando no se use. 
  •  Limpiar la grasa de aves o de carnes con papel de cocina desechable en lugar de usar la esponja.


Para bacterias patógenas difíciles de eliminar. Las bacterias E.coli, Salmonella y Campylobacter son las principales amenazas de las esponjas, que pueden sobrevivir hasta dos semanas si está húmeda. Limpiar con una esponja contaminada puede ser sinónimo de diseminación de patógenos entre distintos utensilios de la cocina.

Normalmente, para limpiar equipos y elementos de cocina se utilizan esponjas y estropajos, destinados sobre todo a eliminar residuos de alimentos. Durante este proceso, los restos se adhieren a la esponja y al estropajo y unidos a la humedad nos da por resultado un entorno favorable para el crecimiento bacteriano, sobre todo, porque permanecen húmedos entre un uso y el siguiente. 

Varios estudios han relacionado las esponjas, estropajos y los trapos de cocina como un reservorio de microorganismos. Las bacterias E.coli, Staphylococcus aureus y Salmonella pueden sobrevivir en manos, esponjas, trapos, estropajos y utensilios durante horas o días después del primer contacto con microorganismos. Las esponjas de cocina proporcionan el ambiente adecuado para que patógenos y hongos se multipliquen: la temperatura es la correcta para su reproducción, y el lavado solo con agua y jabón no es eficaz.


En un estudio realizado por expertos del Servicio de Investigaciones Agrícolas estadounidense (ARS) en 2007, realizaron varias pruebas para eliminar los patógenos de las esponjas. El primer paso consistió en remojarlas a temperatura ambiente durante 48 horas en una solución con carne picada, con el fin de favorecer la cantidad de microorganismos, y se trató la esponja de cuatro maneras: sumergida durante tres minutos en una solución con un 10% de lejía, con zumo de limón durante un minuto, calentada en el microondas durante un minuto y, por último, lavada en el lavavajillas con un ciclo de secado. 

        Calentar las esponjas en el microondas elimina casi al 100% las bacterias.


La esponja debe aclararse con agua limpia y calentarse en el microondas durante dos minutos a la máxima temperatura. La esponja no debe secarse y se debe enfriar antes de utilizarla.
Otros consejos útiles para un uso seguro de la esponja son:


Respecto a los trapos de cocina tampoco es suficiente con lavarlos frecuentemente ya que los trapos usados en la cocina al igual que las esponjas y los estropajos son otra de las principales vías de formación y propagación de bacterias patógenas en los alimentos. Pese a resultar prácticos, suelen fomentar la propagación microorganismos. Cualquier descuido en su higiene se puede traducir en el paso de bacterias a las manos y, de éstas, a las superficies y al equipo de trabajo.

Según un estudio de la Agencia de Protección Sanitaria británica (HPA), el 56% de los trapos analizados en 120 establecimientos del norte del país contienen niveles inaceptables de bacterias, sobre todo enterobacterias. Es aconsejable sustituir los paños de cocina por papel, también para el secado de manos.



dissabte, 3 d’octubre del 2015

Quan s'ha de netejar la campana de la cuina?

Un correcte manteniment, neteja i desgreixatge dels sistemes d'extracció de fums instal·lats en les nostres cuines és fonamental per evitar qualsevol tipus de problema, com a incendis, contaminacions, males olors. També és un dels principals focus d'infeccions a causa que el greix acumulat actua com a entorn favorable per al creixement de bacteris i aliment per a rosegadors. No obstant això, quan es tracta de cuines industrials, és a dir, restaurants, bars menjadors, hotels, etc., resulta obligatori a causa de la gran quantitat de greix que es pot arribar a acumular en les campanes extractores, conductes d'extracció, motor, campanes o filtres, ja que es troba damunt de forns, planxes, fregidores i fogons en funcionament, augmentant així el risc de sofrir greus accidents i produint danys que poden arribar a ser irreversibles en les instal·lacions d'extracció.

La majoria dels incendis que es produeixen en cuines, es deu a una incorrecta neteja dels sistemes d'extracció, en el fet que el seu interior els greixos acumulats es tornen líquids i poden arribar a filtrar-se aconseguint les unions dels conductes, tant dins com per fora de la mateixa instal·lació extractora o sigui que el greix actua com a combustible.


D'altra banda, una correcta neteja i desinfecció de les campanes extractores instal·lades en cuines industrials millora el rendiment del sistema d'extracció i evita la contaminació de productes a més de la generació de mals olors, vapors i fums.


El propietari de la cuina, ha de tenir en compte que els productes (desengreixant, desinfectants, etc.) que s'utilitzin en el tractament, siguin homologats i certificats per Sanitat.


Per la meva experiència adquirida, l'aconsellable seria:



  • Cada 6 mesos, tenint en compte el perill que comporta per la seva ubicació.
  • Sempre que es noti un increment de fum i olors dins de la cuina.
  • Sempre que en retirar un filtre vegi capes de greix.


En l'actualitat existeixen moltes empreses que es dediquen a aquest tema, tenen sistemes específics de neteja, desgreixatge, desinfecció i esterilització dels sistemes d'extracció. Tenen tècniques i maquinàries de neteja d'última tecnologia. Algunes fan un examen visual amb micro càmeres que s'introdueixen en el sistema d'extracció per avaluar l'estat, quantitat de greix i decidir quina tècnica utilitzar.

dijous, 27 d’agost del 2015

Podem reutilitzar els olis de fregir?



Hola benvolguts lectors, avui resoldrem aquesta pregunta que moltes persones em fan:

L'oli de cuina és grassa d'origen vegetal o animal, que sol trobar-se en estat líquid a temperatura ambient.


Existeixen molts tipus d'olis vegetals, alguns exemples poden ser l'oli d'oliva, palmell, soia, blat de moro, gira-sol, raïm, sèsam, salvat d'arròs......


Hem de tenir en compte que escalfar un oli canvia les seves característiques, es produeixen pèrdues de vitamines, canvis de color, sabor i textura. Alguns olis que són saludables a temperatura ambient poden tornar-se perjudicials quan s'escalfen per sobre de certes temperatures.



Què passa químicament en el nostre oli?


A més temperatura comencen a formar-se compostos polímers polars. Aquests compostos són cancerígens, responsables de la tensió arterial alta i moltes altres malalties.


Segons l'anglès Heston Blumenthal (Xef reconegut mundialment per utilitzar la química en la cuina), afirma que l'oli passa per cinc fases al llarg del seu període d'utilització pel que fa a qualitat del producte fregit es refereix, a partir d'un estudi de l'oli quan s'utilitza per fritades a temperatures de 180 – 200 °C:



Fase 1-oli inicial:

En aquest punt l'oli és nou, no presenta productes de degradació ni contaminants. L'oli no transmet adequadament la calor, ni ingressa al producte (aliment).



Fase 2 -oli fresc: 

Aquesta fase comença amb el procés de fritada i dura aproximadament 5 minuts i es caracteritza per la iniciació del procés d'hidròlisi.



Fase 3-oli òptim: 

La quantitat de substàncies emulsionants és l'adequada per a un correcte contacte oli /aliment. La transmissió de calor és correcta així com l'absorció de l'oli. Com a contrapartida es comença a formar escuma que afavoreixen l'oxidació. L'inici d'aquesta fase es dóna 5 minuts després i continua fins als 15 minuts.



Fase 4-oli degradat: 

Apareixen substàncies contaminants, els nivells d'hidròlisis i oxidació són elevats. L'aliment absorbeix un excés d'oli i hi ha un excés de cocció a la zona externa del producte. Aquesta fase comença al cap de 15 minuts d'iniciada la fritada i continua aproximadament les 10 hores de fritada.




Fase 5-oli descartat:

 S'agreugen els problemes de la fase anterior. Apareixen sabors i olors anòmales i disminueix molt el punt de fum; produint a més un acostament al punt d'ignició. Aquest procés comença a partir de les 10 hores de fritada contínua.

Arran d'aquesta recerca es va poder concloure que:


L'oli es troba en condicions òptimes per fregir entre els 5 i els 15 minuts en què s'ha sotmès a temperatures entre 180 i 200°C.


Ara un altre punt a considerar és la temperatura d'escalfament, ja que als països orientals, on la temperatura del procés de fritada va de 250 a 270° C la producció de compostos tòxics és major que als països occidentals, on aquesta es duu a terme a temperatures de 180° a 190° C.

A més tots els olis no es degraden d'igual forma. L'oli d'oliva és el que suporta per major temps temperatures elevades sense alterar-se en comparar-se amb un oli vegetal comú.
Finalment, crec que és bo saber també en què ens hem de fixar al moment de reutilitzar l'oli:
En termes generals i d'acord a l'anterior, un oli no ha de ser reutilitzat per més de 3 vegades, no obstant això quan es desconeix aquesta informació es pot recórrer a l'observació de característiques organolèptiques per saber si un oli és apte o no per ser reutilitzat, aquestes són: no ha de presentar olor desagradable ni color fosc; ha de desprendre poc fum i no ha de presentar abundant residu carbonitzat.
Queda totalment prohibit barrejar olis on s'han fregit diferents aliments, carns, peix, pollastre....


dimecres, 29 de juliol del 2015

Com allargar la vida útil dels aliments?

Hola amics, avui escriuré sobre com allargar la vida útil dels aliments dins de les cuines dels restaurants.

El concepte general de la preservació dels aliments és prevenir el desenvolupament de microorganismes (bacteris, llevats i fongs), perquè l'aliment no es deteriori durant l'emmagatzematge.


Al mateix temps s'han de controlar els canvis químics i bioquímics que provoquen la seva deterioració, d'aquesta manera s'aconsegueix obtenir un aliment sense alteracions en les seves característiques organolèptiques (color, sabor, textura i aroma) i pot ser consumit sense risc durant un cert període.


En aquests nous temps disposem de diverses tecnologies per perllongar la vida útil dels aliments dins de la cuina d'un restaurant i a continuació els explicaré com es fa, partirem d'un exemple:


Dins del forn hi ha una font de lasanya de carn, no és per consumir al moment, així que necessitem refredar-la, tenim dues hores per refredar un aliment per evitar el creixement de microorganismes. Podríem utilitzar el bany Maria invertit, que és col•locar la font de lasanya dins d'una pica amb aigua freda i gel, controlar la temperatura al centre de l'aliment amb un termòmetre de punxar, fins a arribar a 8 °C o menys, després ho protegim amb film, s'etiqueta amb el nom i la data d'elaboració, es col•loca en càmera positiva i a partir d'aquest moment hi ha cinc dies per al seu consum. Aquests dies poden variar, augmentar o disminuir als diferents països, per la seva legislació. Aquest mètode amb les noves tecnologies ha quedat gairebé en l'oblit, ja que, microbiològicament no és tan segur.


L'altre mètode i al meu semblar un dels millors invents és l'abatedor de temperatures. Aquest aparell utilitzat en la cuina es troba en diferents grandàries, i el que fa és baixar la temperatura de l'aliment i ho podem congelar en 20 minuts.


Llavors, reprenem el tema en la font de lasanya, que està dins del forn, ja està al punt i per refredar-la (recordem que no és per al consum al moment), retirem la font del forn, fem petites porcions, la col•loquem dins d'una font i a l'abatedor. Com podem adonar-nos el perill microbiològic és mínim o nul (recordar que els utensilis i fonts a utilitzar, han de passar pel rentavaixelles i en la fase d'aclarit arribar a 82 °C). Ja dins de l'abatedor necessitem 20 minuts per al seu refredament i després podem utilitzar l'opció de congelar. 

Per acabar amb el procés tenim l'opció de col•locar les porcions dins de les borses corresponents i envasar-les en la màquina d'envasar al buit (neta i desinfectada) i d'aquí al congelador. D'aquesta manera podem tenir tres mesos les porcions de lasanya congelades.

La màquina d'envasar al buit s'encarrega de retirar l'oxigen de l'aliment i per tant eliminem els bacteris que necessiten oxigen per viure. El problema es troba si dins de l'aliment tenim bacteris que no ocupen l'oxigen per respirar i utilitzen un altre compost químic, com per ex. bacteris del gènere Clostridium, que poden ser mortals. Com evitem que aquests bacteris tan perillosos es trobin en el nostre aliment?



Doncs és molt simple:


"Posant en pràctica les Bones Pràctiques de Manipulació i de Conservació."


dimarts, 23 de juny del 2015

Desinfecció de vegetals...mite o realitat?

Hola amics,

Avui escriuré sobre un tema que genera una mica de polèmica a les cuines: "La desinfecció de vegetals". A la Comunitat Econòmica Europea tenim legislació sobre aquest  tema. 

Primer hem de tenir en compte la descripció del perill: els vegetals (enciams, fruita amb pell,.....) poden arribar a la cuina contaminats per agents patògens. Les principals fonts de contaminació són la terra de cultiu i l’aigua de reg contaminades. Citaré alguns exemples:

  • Bactèries: Clostridium botulinum, Bacillus cereus, Salmonella sp, Escherichia coli.....
  • Virus: virus de la hepatitis A, virus Norwalk.
  • Paràsits: Cryptosporidium, Fasciola hepáticca, Giardia...
La higienització dels vegetals amb agents desinfectants és un mètode eficaç per reduir la càrrega bacteriana. És necessari que les empreses, les indústries alimentàries i els establiments de restauració col·lectiva considerin la presència de microorganismes patògens en els vegetals destinats a consumir en cru com un perill significatiu davant del qual s’han d’adoptar mesures preventives, per eliminar o reduir aquest perill a un nivell acceptable.

Moltes persones segueixen creient que la llimona o el vinagre desinfecta els vegetals, però és una idea errònia.

També s'ha de saber que avui, amb les noves tecnologies, els vegetals poden arribar a la cuina ja netejats i desinfectats. Però ens hem  d'assegurar llegint l'etiqueta. En cas contrari hem de respectar un protocol de seguretat, que a continuació descric:

  1. Rentar els vegetals amb aigua per eliminar les restes de terra, etc.
  2. Omplir la pica o el recipient a utilitzar i agregar el corresponent volum de lleixiu (apte per a la desinfecció d'aigua de boca, especificat a l'etiqueta del producte) i/o algun altre producte desinfectant que podem comprar al proveïdor i que ja es troba diluït.
  3. Introduir els vegetals per desinfectar immediatament després de preparar la solució.
  4. Deixar en repòs  durant 10 - 15 minuts. 
  5. Esbandir els vegetals amb aigua de l'aixeta. 
  6. Escórrer els vegetals
  7. I sobre tot trossejar els vegetals , si és necessari, en aquest moment, no abans!!!!



dilluns, 30 de setembre del 2013

Mosques... és l'hora de menjar!!!

¡ ES LA HORA DE COMER!!!!!!!


Si apareciera una cucaracha caminando por encima de su mesa en un restaurante, usted se levantaría y se iría. Sin embargo, si se posara una mosca en su comida probablemente no haría más que espantarla. Grave error!!!!La mosca es portadora de tantas enfermedades como la cucaracha y debe ser controlada con el mismo celo.

Las moscas son incapaces de ingerir alimentos sólidos, así que para ablandarlos vomitan sobre ellos. A continuación patean el vómito para licuarlo, y para rematar la faena dejan unos cuantos microorganismos. Después lo vuelven a chupar todo, al mismo tiempo que depositan algunos excrementos. Y cuando han acabado de comer, “le toca a usted”.


ÉS L'HORA DE DINAR!!!

Si aparegués una panerola  caminant per sobre de la seva taula en un restaurant, vostè s'aixecaria i se n'aniria. No obstant això, si es posés una mosca en el seu menjar probablement no faria més que espantar-la. Greu error!! La mosca és portadora de tantes malalties com una panerola i ha de ser controlada amb el mateix zel.


Les mosques són incapaces d'ingerir aliments sòlids, així que per estovar-los vomiten sobre ells. A continuació trepitgen el vòmit per liquar-ho, i per rematar la feina deixen uns quants microorganismes. Després el tornen a xuclar tot, al mateix temps que dipositen alguns excrements. I quan han acabat de menjar, "li toca a vostè".